Sessió teòrica socials
Que em quedo de la sessió d'avui?
Avui hem parlat i reflexionat sobre el fet de com veiem el món. No és una manera objectiva, ja que hi intervenen molts factors, de on vivim, com vivim, que veiem, que percevem. Podria tenir una germana bessona, que compartissim els amics, la familia, l'escola, hobbies, gustos... i segur que no tindriem una concepció igual del món. Històricament s'ha modificat la percepció del món i des de sempre s'ha sabut que la història l'escriuen els guanyadors, per tant, tenir una objectivitat absoluta és gairebé impossible. Els nostres actes tenen conseqüències tant positives com negatives a nivell global i cal tenir-ho en compte. Una pel·lícula que m'agrada molt i il·lustra molt bé aquest fet és "Crash" de Paul Haggis.
Per tant, també ens hem de plantejar com veuen el món els nostres nens i nenes, que en pensen, que els agrada i que no. Hi ha moltes maneres de coneixer aquesta prespectiva tant personal com ara les paraules, els escrits, els dibuixos, les cançons... D'aquesta manera podrem descobrir moltes coses del que s'amaga dins del seu cap.
També hem reflexionat sobre la importància del temps i l'espai a les ciencies socials. De la importància que tenen la història i la geografia a la nostra vida o la percepció espaial dels infants.
La sessió m'ha provocat alguna pregunta?
Fins a quin punt la història que coneixem és el que va passar realment?
Com canviaria el món actual si antigament no s'haguessin centrat tant en Europa?
Com seria la història des del punt de vista d'un nen de Tanzania?
Quantes històries col·laterals hi haura al món per coses que he fet o coses que no he fet?
Sessió teòrica naturals
Que em quedo de la sessió d'avui?
Em quedo amb que en el món actual cal PENSAR, FER i COMUNICAR. Pensem quan imaginem, comparem, suposem... Fem quan toquem, observem, modifiquem, plasmem, experimentem... i Comuniquem quan expresem alló que hem pensat i hem fet mitjançant la paraula, la música, el so, un dibuix, una maqueta... A l'article de Josep Bonil "Educació cientifica en temps de crisi" parla d'aquest tres conceptes i ens diu que l'educació científica s'orgeix a partir de combinar aquestes tres accions. Ja que ensenyar ciencies no és definir o descriure fets del món que ens envolta: l'esencia de tot és COMPRENDRE'LS. I com poden arribar a comprendre aquest fenomens? Mitjançant les preguntes. Tant les seves pròpies i crear així un esperit crític i amb ganes de saber més com de les del mestre que proporcionen a l'infant punts de vista diferents i idees o dubtes que possiblement no s'habia plantejat. Les preguntes obren la porta a una gran varietat de respostes, totes elles diverses i molt variades depenent de la interpretació del món per part de l'infant.
La sessió m'ha provocat alguna pregunta?
En un futur no molt llunyà, sabre fer preguntes que suposin per als nens i nenes reptes assolibles? Sabre guiar els aprenentatges sorgits a partir d'aquestes preguntes?
***Aquests dos apartats els veia molt relacionats i els posso conjunts per a les dues magistrals
Una imatge o un video que expressi la idea central de la sessió
Imatges de diferents punts de vista:
Puc ampliar alguna de les idees?
Una idea que m'interessa molt és la dels dibuixos i el reflexe que suposen del sentiments i estats d'anims dels infants i aquest debat m'ha semblat molt interessant:
maltrato infantil y su reflejo en el dibujo
