Sessió teòrica socials
Que em quedo de la sessió d'avui?
Avui hem parlat sobre les dues maneres d'ensenyar:
- Una més tradicional on el fet d'aprendre es concep com un traspás d'informació, es a dir, el mestre ensenya i els infants aprenen. La memorització i la repetició són elements clau. L'aprenentatge és impersonal.
-L'altre més experimental. On el coneixement sorgeix a partir de l'experimentació en primera persona, l'infant construeix i elabora nous conceptes a partir de les vivencies i el mestre és qui l'hi ofereix eines i recursos fent així de guia.
També destacaria els debats que han sorgit a classe i que enriqueixen tant aquestes estones. Un d'ells ha estat el de quins valors hem de transmetre nosaltres com a docents. Personalment penso que la responsabilitat (concepte molt ampli i que abarca altres valors com la solidaritat, l'empatia, el respecte, el companyerisme, el treball en equip...), ja que com deia Levinas jo sóc responsable de mi i del que tinc davant, o com al reportatge de 60 minuts "pensant en els altres" diu un nen "Si algú no és feliç, ningú ho serà".
L'altre debat, més especific ha estat el sorgit a partir de la noticia que una escola de l'Hospitalet vol instaurar l'uniforme per evitar diferències. Hi ha hagut arguments en contra i a favor, pero un d'ells m'ha fet reflexionar molt i és que d'aquesta manera demostrem que les diferències són negatives. Per tant parteixen d'un mal inici, en la societat en la que estem és impossible trobar dos infants iguals, per tant el fet d'anar amb uniforme no és més que una tirita per a tapar una realitat com són les diferencies, i si no surt amb la vestimenta sortira per algun altre lloc.
La sessió d'avui m'ha provocat alguna pregunta?
La manera experimental d'ensenyar o d'aprendre, és només aplicable a l'escola? Als instituts o universitats no seria possible aquest model?
Quines eines i recursos hauriem d'oferir als infants per a que adquirisin coneixements més teòrics?
Sessió teòrica naturals
Que em quedo de la sessió d'avui?
La sessió d'avui es podria resumir en una paraula: SORPRESA. Ensenyar ciencies s'hauria de fer desde la sorpresa, desde la il·lusió d¡aportar als infants coses noves i desconegudes. Tant els més petits com els més grans ens sentim motivats i encuriosits d'aquelles coses que tenen una reacció que nosaltres no esperavem.
Partir de la base que les ciencies no són per a tots és un error. Les ciencies formen part del nostre dia a dia i de la realitat que ens envolta, desconeixer temes cientifics es tancar la porta al coneixement del nostre entorn, per tant motivar als nens i nenes a descobrir i coneixer qëstions científiques és obrir-los la porta a un món ple de sorpreses i experiències gairebé màgiques.
Viure en primera persona experimentacions com la d'aquesta sessió amb els pots misteriosos és una oportunitat de posar-te en la pell dels infants i sentir les seves motivacions.
La sessió d'avui m'ha provocat alguna pregunta?
La pregunta que m'ha sorgit és la mateixa que a la de la sessió de socials, perquè aquest tipus d'experimentacions només es dónen a l'escola? I encara més quan em vist que a la universitat, és possible una classe experimental per a descobrir les propietats dels materials que hi havia dins dels pots?
Una possible resposta a aquesta pregunta és el temps i jo em pregunto: Perque és més important la quantitat de coses que es fan que la qualitat de les coses que fem?
*** Les respostes als dos apartats següents les he trobades molt semblants i aplicables a les dues magistrals
Una imatge o un video que expressi la idea central de les sessions d'avui
Puc ampliar alguna de les idees?
En el que més he pensat a partir de la classe d'avui ha estat en la manera experimental d'aprendre i he buscat més informació. He trobat un reportatge d'"EL PAÍS" molt interessant sobre l'escola lliure:
Article escola lliure EL PAIS
La lectura que hi havia relacionada amb aquestes sessions era "Semblants pero diferents: una experiència sobre materials al parvulari" de Montserrat Pedreira. Molt relacionada amb els temes centrals de les magistrals d'avui, és l'experiència d'una mestra que ofereix als infants diferents materials i els permet experimentar lliurement amb ells, mentre ella fa un paper d'observadora activa, és a dir, no intervé en les accions dels infants però si els ajuda i els guia a establir conexions entre alló que experimenten.
