És important saber que la vessant social és aquella que ens permet coneixer el nostre passat, preveure el futur i analitzar el present i que la vessant natural és la que ens permet coneixer el perque de les coses i l'origen de cada fenomen. Aquesta assignatura preten aportar-nos una visió del món a un nivell macro però a l'hora fer-nos veure que la nostra zona d'acció a nivell micro es l'aula i els infants que en formen part.
Sessió Teòrica Naturals
Amb el que m'he quedat ha estat amb el fet de que la millor manera d'aprendre és mitjançant les emocions. No podem pretendre que un infant imagini que passaria si posa pintura a l'aigua, o que pensi quina diferencia hi ha entre dolç i salat, tot aixó ho ha d'experimentar! Les emocions, les percepcions i els sentiments han d'estar presents a l'escola, han de formar part del dia a dia dels infants, només d'aquesta manera tindran uns aprenentatges significatius i per tant uns aprenentatges reals.
Quan ens ha fet pensar en una experiencia, tot i que no em queda tant lluny i per molt que costi de creure, m'ha costat molt, massa! Tots el moments que recordo eren fent mapes conceptuals de les plantes i les seves parts o del sistema digestiu, estudiant per algun examen o altres coses aburrides i realment poc motivadores. L'únic que recordo és haver fet el típic experiment amb cotó fluix i una llavor...
Aixó m'ha fet pensar al sortir de la classe. Per a mi les ciencies naturals d'entrada tenen una connotació una mica negativa i en el primer que em fan pensar és en quelcom aburrit. I segurament és a la manera en que ho tracatava a l'escola, amb llibres de text, mapes conceptuals, resums i fitxes. Poques fotos + poques experimentacions + poc contacte amb el medi natural = pèssims aprenentatges significatius!
Això no és el que vull per als nens i nenes de l'escola on treballi!
Sessió teòrica socials
El que extrec principalment d'aquesta sessió és el fet d'ajudar als infants i dona'ls-hi recursos per a que siguin més crítics. Per a que puguin tenir la seva pròpia opinió, una opinió argumentada i recolzada per alló que han vist, alló que han viscut i per les sensacions i emocions que alló els ha produït. Els nens i nenes sempre tenen algo a dir, la seva ment està constantment pensant i imaginant, només cal oferir espais on puguin expressar-se i escoltar el que els altres volen dir. Un espai de comunicació és el millor canal per a crear infants crítics. M'ha agradat i impactat alhora la història de la granota que esta dins de l'olla bullint. Una història curta pero amb un rerefons amarg i critic de la societat actual.
La classe d'avui m'ha fet pensar també en com veuren els infants el món. La majoria de vegades estan dins una bombolla de felicitat i alegria on la mort no existeix, on les guerres només hi són a les pel·licules, on la por es passa quan vas al llit dels pares i on no hi ha frustració perque tot el que volen, ho tenen. Jo sóc de les que pensen que hi ha coses que prefereixo no saber i que moltes de les coses s'escapen de les nostres mans, però evitar que els infants sentin emocions com ara la ràbia, la pena, la tristor o la frustració és crear humans despotes, egoistes i mancats d'empatia. Aquests sentiments fan més humans als nostres nens i nenes, sempre i quan sigui en una dosis moderada. He trobat una vinyeta de la Mafalda que reflexa aixó molt bé:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada